faquir

trajectes de tren com salts en el temps. paraules que juguen; de nou, pàgines entre els dits. ara em manquen les hores que abans tenien massa minuts. als ulls, excés de pantalla i tecles. i l'equilibri, que s'esmuny altre cop entre les mans com un gat que no vol carícies. sembla que no sàpiga fer res més que enyorar allò que fuig memòria enllà, i sovint és veritat. tinc un cor fet de post-its i fotos atrapades sota agulles de cap. 

aiguabarreig

sota la pell seca, aiguats. 
dissolts, els records de sucre. 

oasis, platges i deltes
al final dels dies.

acullo peixos que no saben nedar
en aquesta mar agredolça
que esdevinc quan ningú no mira.