trajectes de tren com salts en el temps. paraules que juguen; de nou, pàgines entre els dits. ara em manquen les hores que abans tenien massa minuts. als ulls, excés de pantalla i tecles. i l'equilibri, que s'esmuny altre cop entre les mans com un gat que no vol carícies. sembla que no sàpiga fer res més que enyorar allò que fuig memòria enllà, i sovint és veritat. tinc un cor fet de post-its i fotos atrapades sota agulles de cap.
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada