lost and found

Perdre's per retrobar-se. I que tot prengui una intensitat inusual, malgrat la tibantor de la desconfiança i el rastre d'un dolor petit que revifa, de tant en tant, a les ferides antigues. Adaptar-se, i encaixar de nou els cossos, i les peces precises dels trencaclosques que són sovint les nostres vides.

Perdre's per retrobar-se, i que els dies facin regust d'equilibri, i que les paraules semblin acabades d'estrenar malgrat saber-nos els significats després de tantes converses i tanta complicitat. L'amor, amb tants matisos, sempre sembla nou, no creus?

obsolescència programada

Metabolismes de pa sucat amb oli, i excuses d'herències genètiques. Estem mal fets, els humans, i l'evolució ens castiga amb noves malaties que arriben amb el progrés. Estrès, colesterols, càncers, asmes i al·lèrgies més esteses, violentes i enrevessades, i aquesta qualitat de vida que amb prou feines arriba a mínims acceptables. Tisora, IVA, angoixa, incertesa, poques hores de son, mala alimentació, horaris impossibles.

I així anem caient, com electrodomèstics de saldo o andròmines de basar xinès. O de "todo a cien" d'abans de l'entrada de l'euro. Obsolescència programada, i peces de plàstic. Del barat, no fotem.

emocionant

El res i el tot, desafiants. 

Adoro el blanc. I l'instant previ a la taca.

do not disturb

Quan l'enyor apuja el volum de certs records, miro cap a una altra banda tot cercant el silenci que és encara el futur. El present passa de puntetes, per no molestar.

final feliz


Imagino un cel de mares cansades de nens rebels, amb tot d'àngels quiromassatgistes. Voler ser trenta segons feliç i fugaç durant aquella estona de trapezi suïcida sense xarxa de seguretat en què ets protagonista de totes les aventures possibles. Aquell ara i aquí de tancar els ulls al vespre i oblidar que has viscut un dia més d'aquells de llençar al contenidor verd per reciclar tota la fragilitat que pot arribar a contenir un vidre. Tinc un grapat d'hores per guardar al calaix, entre blondes i cotilles. Endevina de quin color són els seus minuts. Nyam.

sexe oral

Els adjectius d'avui, violents, ens esgarrapen el cel de la boca. No hi ha estels a les nits dels mots, només els silencis incòmodes dels fonemes que dormen i que potser somien amb grafies de postures impossibles, mentre els verbs copulen amb els seus grans atributs entre oracions. Sexe oral, mètodes anticonceptius. Versos que ens vessen de les mans, d'un sol ús, estèrils i asèptics, mentre engendrem poemes de temàtica i genètica triada a l'atzar.

Pronuncia, voluptuós, els contorns del meu cos. La carn esdevindrà nom, tal vegada.

graus de llibertat

Aquest viure poligonal, amb cares i arestes i vèrtexs. Estimar angles aguts, calcular perímetres. Respirar esmoladament mentre fas funambulismes al caire del costat més esquerp.
 
Cadascuna de les nostres facetes té la seva pròpia geometria.

it feels like home

T'he habitat tantes vegades
que ja et puc dir llar,
i refugi,
i passadissos i escales.

babel

Viure la major part del dia a una Torre de Babel particular. I deixar que els diferents idiomes t'acaronin l'orella. Com quan escoltes en silenci, tot gaudint del so de cada paraula, la conversa en finès entre dues companyes de feina. 

Català, castellà, francès, anglès, italià, portuguès, alemany, xinès, finès, polac, danès, holandès, eusquera, i un ventall d'accents d'Amèrica Llatina. Davant d'aquest paisatge, qui pot negar la bellesa de les llengües?

mil de cap

El gris dels dies que es clava 
a la nuca, 
com mil agulles de cap. 
Injeccions de ciment i asfalt. 
La veu dels pensaments se solidifica i, 
pels carrers nus del vespre, 
ja només transita l'eco de la pedra. 

Sorra a la boca. Se'm desfà el teu nom.

sinapsi

Les neurones com rodes dentades. L'engranatge dels pensaments grinyola. Dia de manteniment, serveis mínims. Cal greixar la màquina amb el lubrificant de la memòria.

handle with care

No recordo en quin moment vaig perdre l'ambició. O si n'he tingut algun cop. O si la vaig canviar per aquesta seguretat de fireta que dóna avui en dia qualsevol lloc de treball.

Ens van fer créixer en una realitat aliena, protegits com si fóssim de vidre, sota uns ideals que ja no es corresponen amb els de l'actualitat. Un cop adults, hem tastat la fragilitat. I ja ens hem acostumat al seu regust.

futur gris cendra

Dir-te als dits i que se m'emboliqui la tarda. I et faig nus a cada pausa, un petit punt i seguit en aquest fil de llana que fuig de la troca embullada que és aquest pensar-te en vermell superlatiu, a cop d'adjectiu servit en copa de boca ampla. Perquè el tast del teu regust m'incendia les paraules amb verbs inflamables que esperonen aquesta set sense brides ni baranes. Llengua de foc i vidre, futur gris cendra.

No goso conjugar-te.

fireflies

De tant en tant, recordar l'origen de tot plegat omple de llum un dilluns de persianes abaixades.

Llum càlida.

vierzig

Inauguro un temps nou, color magrana, de cabells rere l'orella. Confesso, però, que m'enyoro vestida de dos mil onze, així que hi torno de tant en tant per llegir-me i dubtar i reafirmar-me on sóc ara. Ara que ja tinc gairebé a frec els quaranta anys, ensumo la brisa que m'arriba del desembre, i fa olor a quatre i a nadal i a futur indefinit inconcret indeterminat i a record de neu amb accent nord-occidental de os i es marcades, gens neutres, i una mica a mar d'hivern i peixos amb bufanda.

Benvingudes aquestes ganes concretes d'article femení determinat, i els talons amables. Que sapigueu que no penso deixar de somriure.

telegrama urgent

I esdevens pausa breu, com una esgarrapada fina en el teixit del temps, quan marxes envoltat d'aquesta absència de cinc minuts de distància. Fins a l'instant de retrobar-te, hores de finestra i geranis; paràgrafs de llum, sargits de pluja i fil rogenc d'uns llavis que t'escriuen telegrames urgents. 

Que impacients són els besos.

perspectives

Sóc ben lluny d'estimar-te. 
Gabriel Ferrater

Ets a anys-llum d'estimar-me.

de pacotilla

Punt de partida, la idea. Després, les paraules mal escollides, les metàfores absents, de mans lligades; els versos absurds, els poemes de pacotilla. La idea, espatllada.

No tothom és poeta. I cal saber deixar-ho estar quan estàs fent el ridícul.

sobredosi de virtualitat

És temptador construir-se una vida ideal a la xarxa: façanes fetes de codi binari, photoshop emocional, felicitat de zeros i uns on refugiar-se una estona quan el temps és rúfol outside.

Perquè hi ha qui s'acomoda a la mentida i la tuiteja i l'exhibeix al Facebook i la manipula per fer-la relat, o conte, o post o fotografia. I que sí, que cal trobar la mesura de les coses, saber que arriba un punt que has de sortir al carrer i deixar que la pluja et mulli, que no passa res, que al final la realitat empeny i que, tard o d'hora, els ansiolítics s'acaben, nena, i se't desmunta el paradís.

clarividència

A cop d'Adrià Puntí, les paraules són invencibles, poderoses, contundents. Parlar guitarra elèctrica, eclèctica, vocàlica, arrossegar les consonants pel regne de la llengua. Clarividència, converses amb finestres al mar. Ah.

pàtries i maletes

Odissees als diaris, penèlopes i ulisses i telèmacs quotidians.

Ítaca esdevé una pàtria efímera, fràgil. I portàtil.

les nits a Rússia

Amb el dia ja desfet, esfilagarsat sobre la taula desparada i la tardor a les pestanyes -cauen sense remei, dol a les parpelles i a la mirada-, rebre la visita d'aquest silenci de badalls llargs al qual no acabo mai d'acostumar-me. I el fred que intenta niar a dins. A les mans i als dits, petites sibèries, iglús i paraules de cal·ligrafia insegura, amb traç de calfred.

Em tremolen, subtilment, els paràgrafs.

diccionaris

Diria 'esclatar' i fugiria cap endavant, cap a l'ombra futura dels dies amb un contingut mínim de felicitat, lluny dels dilluns dinamita, dels mots farcits de pólvora, dels escrits focs artificials.

Diria 'eufòria' i copes de vi negre, i blanc i rosat. Diria 'diari' si les wish list esdevinguessin realitats tangibles. Diria viure, i fotografies, i els teus ulls, i totes les paraules boniques que dormen als diccionaris. Perquè sí, són gratis i certes. Com les bones notícies.

àvidament

Hores horitzontals, i minuts humits que llisquen esquena avall, entre els teus dits de veu gastada i les meves ganes de tot i de res en particular. No sabem estimar-nos d'una altra manera, àvidament, com aquell qui sap que li queda poca vida i respira vidres trencats en altres temps per retrobar el regust de la sang jove, encara sense aigualir pels anys, i el batec apressat per la urgència de l'amant que espera, amb la boca oberta, la visita del primer bes, tret de sortida que desferma les tempestes del cos. I així se'ns acaben els diumenges d'hores lentes i, amb ells, la pell estesa, oferta, i el sexe encès i el crit ofegat al palmell de la mà. És moment de recollir els adjectius desbocats i els verbs de foc, de planxar les camises arrugades, de tornar als canells mossegats per rellotges afamats de temps veloç, de desar el desig al primer calaix, aquell on guardem el futur, perfet i imperfet, i tots els caps de setmana.

el cos en moviment

He retrobat plecs i he descobert arrugues. El cos canvia sense el meu consentiment, tot és moviment: velocitats, ritmes, cadència. I jo que vull aturar-me una estona a viure on el teu coll comença, allà on guardes la pell més tendra i el teu aroma s'arremolina, rere l'orella. Avancem, però, sense remei amb pas ferm tot reciclant joventuts poc viscudes o anys de roba gastada pel frec dels dies amb botons encara lluents, com pendents d'estrena. Avancem cap a aquell lloc indeterminat on moren les vies i els trens que les resseguien, fidels. 

Si algun dia, entre plecs i arrugues, no m'hi trobes, busca'm a l'inici del teu coll, allà, rere l'orella.

the dark side of the moon

Dies que et sents capaç de prendre un fil de sol, i tibar-hi per enlairar-te. Mantenir el vol tot surant sobre les onades d'un perfum de te verd, i gaudir de les vistes, i la perspectiva i el matís que et proporciona l'alçada.

Distanciar-se de les coses sovint ens mostra facetes que fins llavors no se'ns havien fet presents, amagades o camuflades rere una rutina de murs alts i amples o una selva de pronoms i verbs aspres al tacte.

No només la lluna té cares ocultes.

contrapunts

Si no existissin les petites batalles de cada dia, les grans treves passarien desapercebudes.

un vespre en tretze participis

Sopar fet i engolit. Nen allitat, besat i acotxat. Mots encreuats resolts, mal de panxa atenuat, solitud agraïda, sentiments anestesiats, estabornits. Ulls gairebé tancats, silenci, paraules mig adormides. 

Bona nit.

diluvi

Ordenar les pigues sobre la pell. Fer-ne línia contínua, camí, drecera per no arribar enlloc. Els llavis, tan ressecs, esquerden el teu nom en invocar la pluja del bes.

Núvols a l'horitzó, senyals al cel. Que plogui.

brevetat

De sobte, el dubte.

país imaginari

L'estreta línia que separa l'interès de la necessitat. L'egoisme de l'altruisme. Etcètera, etcètera, bla, bla, bla. Entre tants límits i fronteres, buscar al propi mapa mental un territori franc, neutre, on deixar de sentir-se estúpid durant un instant, i no trobar-lo. Potser ha arribat l'hora de redefinir pàtries i nacions, i prioritats. Per sentir que pertanys a algun lloc -encara que sigui imaginari-, de tant en tant.

unfollow

Exèrcit de grisos al cel, i la indecisió d'(a)tacar els tons semblants de voreres i asfalts amb el rastre breu d'una pluja esmolada i fina. A casa, a sopluig, barricades de colors vius per contrarestar l'embat del gris, i cançons alegres per desdibuixar els contorns d'aquest diumenge que desperta ja cansat de novembres i fum i tanta mort d'arbres i fulles. Fer un unfollow a la tardor i que arribin ja els dies d'hivern, brillants, lluents i nets, com de vidre i gel, tan bonics que et fan creure durant vint-i-quatre hores que tot és possible.

onion

L'excusa d'una ceba per desfermar un mar sencer. I descobrir que ja no et queden peixos a dins.

aluminosi

Diria 'prodigis' però se m'enfonsen els fonaments de la imaginació. Ja no fan les cases -ni les coses- com abans.

sick leave

Dubtar, patir, tanta desconfiança. Perquè no hi ha oblit sinó un record cíclic i insolent que irromp a la pròpia intimitat a punta de veu esmolada. Perquè cansa i cansa i cansa aquesta inseguretat de les paraules, la sospita del gest, el mirar cap a una altra banda. 

Hauria d'estar permès deixar d'estimar de forma automàtica tot presentant un justificant mèdic per esgotament.

melmelada

Divendres, i totes les bandes sonores possibles. Que la música exalta l'ànim, ens manipula les emocions. Perquè alguns som com de mantega en aquest novembre cop de puny, estació de pas, trànsit entre vols. I saber quin regust de cançons et deixa el tast del meu cos els vespres de fred moderat interpretat a dos mans. Les notes, melmelada.

alt voltatge

Conduir perillosament fins al final d'aquest trajecte que som nosaltres. I l'amor, esperant als revolts. La vida atropellada que revifa, reviu, es mou quan les paraules es busquen i es toquen i esclaten, excitades. A la punta de la llengua, a les estones escrites pel desig, no hi ha lloc per a sintaxis ni morfologies. La saliva, la sal, catalitzadors. Espurnes, focs artificials, alta tensió. Totes les ortografies. Nosaltres.
© an ↔ na
Maira Gall