vierzig

Inauguro un temps nou, color magrana, de cabells rere l'orella. Confesso, però, que m'enyoro vestida de dos mil onze, així que hi torno de tant en tant per llegir-me i dubtar i reafirmar-me on sóc ara. Ara que ja tinc gairebé a frec els quaranta anys, ensumo la brisa que m'arriba del desembre, i fa olor a quatre i a nadal i a futur indefinit inconcret indeterminat i a record de neu amb accent nord-occidental de os i es marcades, gens neutres, i una mica a mar d'hivern i peixos amb bufanda.

Benvingudes aquestes ganes concretes d'article femení determinat, i els talons amables. Que sapigueu que no penso deixar de somriure.

Cap comentari

Publica un comentari a l'entrada

© an ↔ na
Maira Gall