invasions

Desaprendre el cos conegut com a mesura de seguretat. Conviure'n tot establint distàncies, fronteres. El teixit que dona forma a la paraula, al gest, a l'ésser, esdevé avui un estrany, un enemic en potència.

Envellir vol dir exèrcits fets de soldats cansats que encara planten cara.


equilibrismes

Un estol d'ocells sobrevola la fresca del matí. 

Potser això és el poema: enlairar un instant amb la força de la paraula i mantenir-lo a una distància del terra, amb les ales obertes.

fotografies antigues

El cop de puny i la carícia. 

El passat, incendiari, crema als ulls i ens escalfa el cor, mentre la mirada s'atura al jardí de la memòria per tornar a olorar el perfum d'alguns records.
© an ↔ na
Maira Gall