petricor

Després de la pluja, aquesta llum que travessa el matí dels ulls amb un rastre d'olor nova de vidre clar i net, que ens duu a les finestres obertes d'aquells temps en què tot ens esperava per ésser descobert. L'estiu que s'acosta ens envia postals amb tacte de préssec, i hi llegim la calor incipient i perfecta de la promesa d'un juny que acull totes les ganes de. 

Als ulls, infinits, els dies que parlen de blaus marins.

A les mans, expertes, hores tendres a la vora de pells que es desfan tot abolint fronteres.

A la boca, els mots que mosseguen la carn ferma d'aquest desig vermell que va envoltant el pinyol de la cirera.

incendis

Que l'oblit era algú amb una teia encesa

entrant al paller de la memòria

Manuel Forcano, A tocar

freàtica

Per fora, 

dunes 

            i polseguera; 

a dins, 

salts d'aigua 

                    i torrenteres.

La mirada, líquida. 

Tanta, tanta set.

tectònica de plaques

Mirar-te, i encara terratrèmols. Latent, sota capes d'escorça, múscul i gris pedra, un desig de dits llargs escriu mots en l'idioma del calfred que llampega per la nit de l'esquena. I nosaltres traduïm l'amor elèctric en una veu d'ones concèntriques que recorre aquesta pell feta de retalls de mapes antics i pàtries desertes, on el temps ja fa estona que juga a desordenar-ne les fronteres. Paral·lels, meridians, epicentres.

Cartografiem-nos, vols? Com si fos el primer cop que ens perdem pels camins del cos, tot cercant la paraula exacta per definir aquesta set sense nom. Lletra a lletra.

tots els finals possibles

Capvespre. La llum suau, com un badall, acarona els objectes de l'habitació com si fos la darrera vegada. En un atac sobtat de solemnitat, com si demà fos el primer dia de tots els finals possibles, voler ser aquesta llum dolça al capdavall de les hores. Per tastar el tacte cremós de les coses que importen, i retenir-ne el gust darrere aquell vidre que només es pot trencar en cas d'emergència.