inventari de calfreds

Març is over.

Trenta-un dies de llum groc llimona, d'humitat agredolça, d'inconformisme latent, de vida que segueix el seu curs i t'encalça a cop de puny.

A alguna banda del pit, amagades dins d'aquest bosc d'aire i costelles, sentir l'efervescència de les paraules que s'espolsen un hivern a cada síl·laba. Que malden per florir.

Benvingut, abril. A veure quins trucs de màgia duus a les butxaques.

gallaret, quiquiriquic, peperepep, roella

Estrenes primavera i, davant l'estafa d'un imminent canvi d'hora, et dediques uns minuts per a recordar el regust de la saba antiga que regava amb sentit i amb força cada racó de la fusta de què estàs feta.

Ara ets una llar amb un llit buit, muntadora de mobles que omplen una república independent, espectadora -encara- amb expectatives, l'amour toujours -amb pèl o sense-, i un projecte d'artista o una artista amb projecte.

Se m'acaba un mes de març de fites històriques, i no l'he pogut esquitxar de vermell rosella. Que desperti ja el mot 'badabadoc' i, amb ell, totes les seves variants lingüístiques.

carpeta 'varios'

També ser-hi en els esborranys de dies que no es publicaran mai. Que no formaran part de cap dietari, de cap poema. Que van néixer imperfectes per a aquest present que diu ésser tolerant i inclusiu, però que mira cap a una altra banda quan no li agrada allò que veu. Perquè la vida també es viu amb errades ortogràfiques, amb defectes de forma. Escrita amb mala lletra i amb imatges desenfocades.

Allò que dèiem: carpeta 'varios', tots els esborranys. I ser-hi, a cada mica, a cada mot, a cada traç, a cada taca, a cada pas. Malgrat l'arruga, la coma mal col·locada, el cos que grinyola i aquell accent que balla dins un oh là là.

efemèride

Març és aquesta set de sol i de llum i de blaus encesos a l'hora en punt d'un desig fugaç que et visita entre tant de gris i aire carregat d'humitat. Març és aviat vint anys de nosaltres quan tot just encetarem una nova primavera. Març és que et primaveri el fill, i que se't coaguli a dins la inèrcia d'aquest instint protector que vol quedar-se a viure als racons d'una habitació mig buida. Març és repensar hàbits i agendes. I deixar que et floreixin paraules als dits, ja sigui per adornar la distància de les noves converses, ja sigui per omplir els poemes buits que fa temps que esperen.

evil is alive and well

em pregunto si fer-se gran de debò vol dir sentir que comences a no encaixar del tot en els dies, com caminar amb unes sabates un xic petites pels fulls del calendari.

massa males notícies que t'encaixen un cop de puny directe a l'estómac quan no mires.

trobar les costures a les nits, perdre les claus del propi cos.

que la vida grinyoli, i la nostàlgia t'encalci en l'excés de vermell dels semàfors.

perquè tanta pluja i no poder sortir a trepitjar bassals.

qui és aquesta senyora que em troba a tots els miralls?