la vida (va)lenta

Estripar la bellesa amb els ulls per buscar-ne l'origen. Extirpar el punt exacte on convergeixen els versos que no es deixen escriure. Dibuixar sortides d'emergència amb les cançons que sonen en bucle amb ànima de banda sonora per a dies que s'enlairen i cauen i es trenquen i es tornen a enlairar, maldestres. Ensinistrar la por perquè no et mossegui la vida amb les seves dents metàl·liques, i triar sempre un 'endavant' com a mot de capçalera.

En aquest temps de covards, hi ha qui es creu heroi per nedar a contracorrent a la piscina dels petits.

epílegs

Amb el gest d'oblidar una idea, un nom, un vers, vaig deixant un rastre invisible d'engrunes de mi per tot arreu.

Em desfaig lentament a mesura que avanço per aquest laberint, tot perdent-m'hi a cada pas.

Que difícil és escriure un inici; més encara, trobar la frase final.

a l'engròs

Comptabilitzes un altre estiu ara que agost va perdent les lletres. Ànsia d'hiverns al racó més remot del pensament, allà on guardes els teus desembres juntament amb l'olor de la neu més blanca i freda. I inventes glaciars de butxaca per recordar els matins d'allaus controlats i els vespres de cel i fosca brillants: caramels d'eucaliptus per despertar imatges adormides a la memòria a manca de fotografies robades.

Es venen calfreds a pes.

fire in my hands

Dies com sempre però que semblen nous vestits amb una banda sonora dels Silversun Pickups. Matins que comencen amb un calfred enmig d'un simulacre d'infern; tardes d'acrobàcies impossibles i tantes coses en una llista; futurs immediatament propers que t'ofereixen les seves mans buides i tu que tens ganes d'omplir-les amb no saps encara ben bé què. Dies brillants que esperen el seu torn a cau d'orella per brodar un blau d'aigua en veu baixa, desfermar la gana per devorar flors i lletres i fotogrames, per fer-te obrir bé els ulls i així no perdre cap puntada d'un estiu que ara sí que et pertany.

Drum roll please. Que comenci l'espectacle.

metereologia adversa

urgència de blaus a contrapel.

al desert del cos,

una remor ocre de dunes en trànsit

tot llimant les arestes 

                                    d'un silenci esquerp.

sorra a la boca

som la set d'una llera seca

que enyora sostenir 

                                    de nou

                                                el pes del riu.