Cicely is a state of mind

 

Un dels tres desitjos que li demanaria al geni de la llàntia és que m'esborrés la memòria per poder veure de nou una de les millors sèries de la història amb el pitjor final possible.

Però potser un dels al·licients d'aquesta sèrie és que sempre m'acompanya l'estat d'ànim amb què la vaig veure per primer cop, als anys noranta. Malgrat tenir més de cinquanta anys, torno a sentir-me com aquella jove de vint-i-pocs que esperava de matinada que sortissin a la pantalla els crèdits d'inici de cada capítol. 

Ara, en ple estiu i amb aquesta calor desbocada, sempre ve de gust viatjar -encara que sigui mentalment- a un petit poble d'Alaska.

petits naufragis

Retrobar-se en l'abraçada de l'aigua, i alhora saber-se distinta. Com pesa la distància d'un parèntesi massa llarg quan has perdut les escates, i el blau ha oblidat com sostenir-te.

treinta y siete grados

Has decidit que ompliràs els badalls infinits d'aquest estiu de metres i metres de blau piscina. Del trànsit frenètic d'alguna papallona despistada que encara t'escriu pessigolles a la panxa quan trobes aquell somriure conegut al final de l'andana dels dies que ens mosseguen el cor de vuit a cinc. Faràs lloc per col·locar-hi quelques mots en français que et ronden en vol rasant durant les nits de lluna plena, el tacte suau d'un miol, un grapat d'enyor sobtat, cent grams de cançons preferides reproduint-se en bucle. 

I, sobretot, hi encabiràs aquests minuts de sentir-se invencible -no saps per què, no saps com- malgrat la fragilitat dels ponts que travessem, malgrat la certesa de l'abisme. Malgrat el pes invisible de la por, i tot aquest vertigen, si us plau, si us plauet, posi'm un bon dia.

exclòs de préstec

Per dins, a la banda oculta d'aquesta pell aspra que et delimita, construir serralades, boscos, rius i mars. Inventar a mà alçada països anònims tous al tacte, sense habitants ni banderes. I, enmig d'aquesta selva de dies cansats que ha esdevingut aquest cos, inaugurar un aixopluc de pàtries portàtils que acullin cada pena, cada incendi, cada naufragi, cada il·lusió que s'estavella.

Per dins, ésser un atles de mapes amb fronteres incertes, amb pàgines a tot color plenes d'aire, anticiclons, estacions maldestres, tempestes, corrents marins i illes desertes. Ésser un llibre obsolet que tan sols serviria per acumular pols tot ocupant un lloc discret a la prestatgeria d'una biblioteca antiga.

contingut i continent

Per què la pèrdua és la mesura de l'amor?

Jeanette Winterson, Per què ser feliç quan podries ser normal?

El pes del buit a les mans, als llavis, als ulls, al pit, com a patró de mesura. 

L'enyor és fet d'aire, i nosaltres, el recipient que li dona forma.