Lo fueron todo
y ya los ves
ahora,
abatidos por los días
iguales,
como pasquines en los charcos.
Vivir
se reduce
a esquivarlos.
Los sueños, Karmelo C. Iribarren
just say yes
I dius tardors amb un deix de vellut i verd bosc. Amb olor de llar de foc a la mirada. Dius setembres antics amb una veu de grocs caducs, de pedra mullada. Dius les tardes que davallen pel pendent de llum, les hores petites i eixams de camins que duen a casa. Dius l'amor que roman, discret, en totes les coses que compartim. I dius que sí, sí. Per l'encís d'un accent que, rotund, venç els dubtes i els condicionals.
sans serif
Inventar tipografies per atrapar la temperatura dels dies dins d'un abecedari de quatre colors. Intentar escriure allò impossible amb la bona lletra de les coses que arriben per quedar-se, encara que sigui a deshora, a les fosques, a contrapèl. Eufemisme és triar un taronja quan volies dir vermell de calor brutal impregnant-ho tot d'un estiu desbocat que et mossega els turmells.
Sé que a alguna banda, entre el darrer bocí de pell tibant i el primer dolor d'aquest inventari cansat de múscul i os que ha esdevingut la bastida del cos, hi vaig amagar paraules de color de doll d'aigua fresca. Conxorxa de memòria, llavis, gola, llengua. L'oblit és recordar-ne la set, el regust, el rastre, però ser incapaç de pronunciar-ne el desig.
untitled
De vegades, en alguna banda d'aquest refugi que és el pit -petita catedral d'aire i costelles-, el pes diminut d'una certesa que, encara llavor, es va fent un lloc per quedar-s'hi a viure.
Així, una promesa de futur.
precipitar-se
Només tu coneixes on és el caire
de l'abisme que et retalla per dins,
allà on hiberna el vertigen.
On és el foc que t'habita
a les palpentes.
Perquè et saps en els rastres
en les restes de tot allò
que va cremar algun cop per salvar-te,
has après a crepitar sense flama,
a encendre versos amb altres versos.
Ja no tens por a l'espai en blanc:
has entès que la llum és sempre allà,
pacient,
tot esperant la paraula exacta.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)