the art of losing

Perdre't és una forma de saber
que alguna vegada t'he tingut.

També els diacrítics van haver d'entendre
forçosament la vida pel context.

Àngels Gregori, Jazz

a destemps

En temps de fulles caduques, florir.

Sempre m'ha agradat portar la contrària.

sursum corda

Hoy es el día, hoy es el primer día,
y ya nunca seremos más jóvenes que ahora.
Sursum corda, Amalia Bautista

Bales de vidre a les mans d'un infant:
així, els dies que vindran.

Que estimar-nos ara
-ara que encara ens podem estimar-
sigui la certesa de saber-nos illa
enmig de tots els naufragis.

botes d'aigua

Lo fueron todo
y ya los ves
ahora,

abatidos por los días
iguales,

como pasquines en los charcos.

Vivir
se reduce
a esquivarlos.

Los sueños, Karmelo C. Iribarren

just say yes

I dius tardors amb un deix de vellut i verd bosc. Amb olor de llar de foc a la mirada. Dius setembres antics amb una veu de grocs caducs, de pedra mullada. Dius les tardes que davallen pel pendent de llum, les hores petites i eixams de camins que duen a casa. Dius l'amor que roman, discret, en totes les coses que compartim. I dius que sí, sí. Per l'encís d'un accent que, rotund, venç els dubtes i els condicionals.
© an ↔ na
Maira Gall