érase una vez

Dir-te a tu mateixa, una i altra vegada, en clau de pessic, per despertar d'aquest malson que no et deixa recordar aquella versió de tu que escrivia els millors versos.

inexorable

Contemplar l'immens badall del bosc ara que les hores de sol se'ns escapen de les mans. Dies de foc i ocres, d'aire que juga amb l'olor de fum i de llar que sobtadament invoca capvespres a la memòria. D'humitat i llana al pit, i calfred a la veu de totes les coses. Vànova, peus freds, i una abraçada vermell cor que batega i tremola en clau de trencadís. Carrers d'un gris que espera acollir el darrer sospir de les fulles, llambordes que brillen sota els fanals, i una tardor que s'envola finestra enllà. 

Octubre.

revelacions

Descobrir una altra capa de tardor sobre el cos, un pes més sobre les articulacions, un pas més lluny de totes les primaveres.

Comptabilitzes orenetes al cel que t'habita a dins. Amb el regust del vertigen cavalcant a la sang, a la punta dels dits, et preguntes quantes ja han decidit que no hi tornaran més.

la vida (va)lenta

Estripar la bellesa amb els ulls per buscar-ne l'origen. Extirpar el punt exacte on convergeixen els versos que no es deixen escriure. Dibuixar sortides d'emergència amb les cançons que sonen en bucle amb ànima de banda sonora per a dies que s'enlairen i cauen i es trenquen i es tornen a enlairar, maldestres. Ensinistrar la por perquè no et mossegui la vida amb les seves dents metàl·liques, i triar sempre un 'endavant' com a mot de capçalera.

En aquest temps de covards, hi ha qui es creu heroi per nedar a contracorrent a la piscina dels petits.

epílegs

Amb el gest d'oblidar una idea, un nom, un vers, vaig deixant un rastre invisible d'engrunes de mi per tot arreu.

Em desfaig lentament a mesura que avanço per aquest laberint, tot perdent-m'hi a cada pas.

Que difícil és escriure un inici; més encara, trobar la frase final.