el fondo está vacío, el piano está solo

Que bé que li senta a la vida un pla improvisat per provocar terratrèmols sota la planúria dels dies monòtons. Perquè darrerament parim hores i hores iguals, avorrides, tacades de la mala llet que se't queda entre les dents després d'empassar-te les ganes d'engegar-ho tot a la merda.

Que bé una bona pel·lícula dins d'un cinema antic, d'agafar-se les mans a l'abric de la foscor, de compartir un sopar ràpid a la llum de la nostàlgia d'un temps on tot semblava era més autèntic, o més senzill, o la idea de nosaltres com un tàndem invencible davant dels elements ho feia tot més fàcil.

Que bé saber que encara tenim el poder d'esquerdar la grisor i, en clau de trencadís brillant, entonar la millor versió de nosaltres.

frigurón

Desemboliques el mes de juny com si la il·lusió encara fos brillant i cruixent, i no se t'hagués fet vella oculta als solcs que et creuen les mans. Estrenes altre cop el tacte conegut dels estius que ja no tornaran, malgrat saber que esdevindrà agre quan es barregi a parts iguals amb la realitat que es passeja sense filtres sota la pell d'aquest cos fet de sequeres i hiverns.  

Inaugures doncs, en veu alta i clara, aquesta corrua de dies carregats de llum i blaus superlatius i de gelats pretèrits que tornen com postals llunyanes de nosaltres mateixos, amb l'esperança que la vida ens continuï escaient. I que sigui prou baldera perquè a la màgia -aquesta màgia fugaç que s'escola dins l'ànima com la llum que s'esfilagarsa entre els badalls d'una persiana mandrosa- no se li vegin massa les costures.

rere el vidre

Busques, en la veu d'algú altre, un vers que tibi de tot allò que se t'acumula a dins com una pila de roba bruta. Versos com una bugada blanca i neta estesa al sol, on deixar reposar la mirada interior perquè jugui amb la rialla clara d'un dia d'estiu incipient.

No recordo on vaig amagar els poemes a utilitzar en cas d'emergència.

veu de pedra

En un intent de reviscolar l'ànim, fer arqueologia d'un mateix. 

Sóc ja una poeta fossilitzada dins dels meus antics escrits.

poesia de merda

Cada cop estic més satisfeta d'haver-me allunyat voluntàriament de l'espectacle poètic-esnob-exclusiu català.

Perquè, al contrari del que sembla, no tot s'hi val, en poesia.