botànica
plantar oasis,
llaurar deserts:
així, el desig.
a les teves mans,
les llavors de la set;
tu no ho saps
però, als marges dels dits,
t'hi creixen poemes.
6.10.20
the secret geometry of chance
en temps d'incerteses,
amagatalls
on conjugar-se a l'espai mínim
entre la pell i la carn,
per ser.
eres, ets, seràs.
significar-se,
un i altre cop,
al mantra del verb,
a la pausa ingràvida
que ofereix el dubte,
al vertigen del gest
que es vincla a l'aire
abans de precipitar-se
contra la certesa del tacte.
som fets d'accidents,
bellesa i atzar.
1.10.20
octubre
esperes galerades, una mirada nova, maneres distintes de caminar. una sorpresa petita, un vertigen apamat que malda per eixamplar costures, un tastet d'impaciència dels teus quinze anys. que torni el cos valent, la ment àgil i el traç ràpid, de tant en tant. davallar pel pendent suau de la decadència tot gaudint del paisatge, sense oblidar les vistes formidables que vas admirar quan eres a dalt.
al cap i a la fi, celebrar que la vida encara esdevingui una mica rebre una carta que no sigui del banc.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)