esperes galerades, una mirada nova, maneres distintes de caminar. una sorpresa petita, un vertigen apamat que malda per eixamplar costures, un tastet d'impaciència dels teus quinze anys. que torni el cos valent, la ment àgil i el traç ràpid, de tant en tant. davallar pel pendent suau de la decadència tot gaudint del paisatge, sense oblidar les vistes formidables que vas admirar quan eres a dalt.
al cap i a la fi, celebrar que la vida encara esdevingui una mica rebre una carta que no sigui del banc.
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada