salta conmigo

Darrerament l'enyor és una avinguda ampla i grisa per on passeja el record assolellat dels dies en què tot era possible. El vertigen d'abandonar-se al salt al buit de totes les primeres vegades espurneja encara al fons dels ulls com un pessic al cor. Assedegats d'un aigua que fuig per l'oasi-miratge en aquest desert de dunes previsibles, migrem dels matins als vespres com ocells sense primaveres possibles, tan sols amb la promesa d'aterrar en un horitzó voluble, provisional, dictat per una veu de llapis i un silenci de goma.

Dibuixa'm les ales del desig a l'esquena, com tu saps, i inventem estius eterns que caben dins d'un sol dia. Com si fos la primera vegada.

mare tranquillitatis

La mar interior, en calma.

Quan no hi ha tempestes a dins, les paraules no malden per trobar esquerdes per on sortir. 

poemes a pes

Poemes desgastats de tant llegir-los. De tant resseguir-los amb la veu.

Què en farem, dels versos, quan ja no sentim el seu pes
a la gola
al cor
a l'estómac?

Les fulles de tardor cruixen abans d'esmicolar-se en ocres i grocs.

De quin color és el vent que bufa als carrers de la memòria? 


combustible

Escriure l'enèsim poema d'amor.

Cercar a dins el foc
perquè crepitin les paraules.
Als aiguamolls del pit,
incendis encara.

Estimar és fer néixer branques
als oceans que ens habiten,
vertebrar verd i aigua, 
fusta i sal,
saber-se flama, 
cremar(-se),
naufragar,
i ensinistrar les ferides.

Vet aquí l'enèsim poema d'amor.

Foguera de mots 
per celebrar 
el bosc
que 
som.
 

de cadències

seria marcir-se a cop de desembres,
amb els llavis llaurats d'hiverns:
a les mans, escrits, 
els camins del fred.
seria això, 
comptar-se en els dies metàl·lics 
que viuen als tons del gris

seria així però no. 

perquè ets cançons que malden
per sortir:
els dits llargs i prims del desig 
recorren el revers de la pell 
amb pas d'aranya, 
cartografiant aquest jo esquerp 
que fuig dels mapes.

quanta primavera que et diu
per dins encara.

se busca poeta

no recordo quan vaig començar a oblidar-me. viure ara és voler apamar els abismes que creixen entre les lletres del meu nom i que em desordenen el cos.

que tornin els dies en què sabia dir-me, completa, en l'espai mínim d'un poema.

inlandsis

Dins de somnis immòbils, redactes filigranes als marges de la nit al ritme del so sec del gel que es trenca. Som icebergs en trànsit dins de migracions a destemps. Hemisferis que cerquen primaveres malgrat saber-se hiverns pel simple plaer de fer esclatar roselles enmig de la planúria dels dies grisos. El desig és això: inventar el daltabaix d'una nova pell, pronunciar-ne el vertigen, invocar el terratrèmol petit que dorm sota la superfície dels records envasats al buit, i desembolicar de nou totes les primeres vegades.

propòsit d'any nou



So long as I am hanging on
I want to be young and noble.
I want to be bold.

Mary Oliver, Desire

 


© an ↔ na
Maira Gall