Entre la mirada i un lloc indeterminat del pit, sota el bosc de les costelles, aiguamolls. I estones en què no hi ha prou dics i els murs que es trenquen i no hi ha paraules sinò remor d'aigua que.
On has deixat l'agulla amb què embastaves aquest deix de fil blau al blanc de tots els versos? Massa pallers als marges del dies.
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada