Mossegar la llum, i que el regust de la frescor dels teus vint anys t'esclati a la mirada. Regalims, incendis que semblen nous sota una pell avesada a la flama. A dins, papallones que dansen en pretèrit plusquamperfet del subjuntiu.
Digues, en quin calaix vas abandonar-te quan vas deixar de conjugar el desig en mil i una cançons?
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada