no recordo quan vaig començar a oblidar-me. viure ara és voler apamar els abismes que creixen entre les lletres del meu nom i que em desordenen el cos.
que tornin els dies en què sabia dir-me, completa, en l'espai mínim d'un poema.
(sóc un palíndrom)
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada