Amb la mirada desgastada pel trànsit de la llum, intentar -encara- contemplar el món com si fos la primera vegada.
I, malgrat l'erosió de tants anys de sucre i sal, intentar -encara- entonar la vida amb els colors tímids d'un vers que despunta entre el gris metàl·lic dels dies rúfols, com la promesa d'una rialla sonora i càlida.
Així és com s'embasta un poema.
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada