De sobte,
un regust de mar en calma.
Què m'empeny a fer inventari
de rutes i mapes que duen
cap a aquest desig que esclata als llavis
i que vol esdevenir paraula?
A dins,
tot de petits oceans domesticats
invoquen incendis control·lats
en l'espai mínim d'una pell en flames.
Ara que ningú no mira,
dibuixaré amb un sol traç
el tacte despentinat d'aquest voler-te
que s'enlaira
poema avall.
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada