Dubtar, patir, tanta desconfiança. Perquè no hi ha oblit sinó un record cíclic i insolent que irromp a la pròpia intimitat a punta de veu esmolada. Perquè cansa i cansa i cansa aquesta inseguretat de les paraules, la sospita del gest, el mirar cap a una altra banda.
Hauria d'estar permès deixar d'estimar de forma automàtica tot presentant un justificant mèdic per esgotament.
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada