Catedrals de cotó fluix que honoren la memòria elèctrica i humida dels déus de la tempesta. El vent esfilagarsa la fe, i a poc a poc el blau esmorteït s'omple de tot d'horitzons efímers on gronxar la mirada cansada.
La calma, sempre en trànsit, provisional, saluda en silenci.
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada