La nit pren mides a l'eufòria amb la precisió d'uns dits que llisquen amunt i avall per les cordes d'un contrabaix. El desig es deixa dir, sincopat, amb una veu de cal·ligrafia fonda. Sota la pell neixen petits incendis, creixen revolucions. Arrel, ritme; la música, poderosa, s'articula a través del gest invisible del licor.
Invencibles, superherois, gosem posar brides a la flama en l'espai que ocupa una sola cançó.
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada