El desig hiberna a dins, latent, tot esperant que pronunciem primaveres. Abans invocàvem huracans, ara resseguim tempestes i espirals a l'esquena dels dies. Les primeres vegades ja no són el que eren, però encara ens sorprèn sentir aquella tremolor subtil i tendra del calfred obrint-se pas sota la pell.
Saber-se capaç de provocar desgels a deshora és allò que ens fa sentir invencibles, no creus?
Saber-se capaç de provocar desgels a deshora és allò que ens fa sentir invencibles, no creus?
Avui alguna cosa no quadra. I ho dic aquí per no dir-ho allà.
ResponEliminaQuè és el que no quadra, XeXu? :)
ResponEliminaSón dues fotografies de diferents moments, així de senzill.
ResponElimina