Remor de cavalls al galop, a la sang.
Se'm precipita per dins una vida
que encara no conec,
una tardor que se m'arrapa a les pestanyes
per no caure al fons de la mirada.
I em dic, et dic, us dic un i altre cop
-com un prec, com un mantra-
perquè plogui avall aquesta por que ho taca tot
amb un tel de color de fulla seca,
d'ametlla amarga.
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada