tots els finals possibles

Capvespre. La llum suau, com un badall, acarona els objectes de l'habitació com si fos la darrera vegada. En un atac sobtat de solemnitat, com si demà fos el primer dia de tots els finals possibles, voler ser aquesta llum dolça al capdavall de les hores. Per tastar el tacte cremós de les coses que importen, i retenir-ne el gust darrere aquell vidre que només es pot trencar en cas d'emergència.

Cap comentari

Publica un comentari a l'entrada

© an ↔ na
Maira Gall