La rutina de la caiguda.
Que se't negui l'equilibri,
un centre de gravetat.
Que tan sols resti avançar amb pas de cristall
fins a la propera pedra,
viure amb el regust de la pols
a tocar de boca.
Rebel·lar-se contra els vidres trencats
és habituar-se al tall.
I a la pèrdua de la pròpia sang.
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada