Frases efímeres, gargots de guix a la pedra gris uns segons abans de la pluja. Paraules que no han arribat a ser, ni a la veu ni al paper; tan sols hostes d'una sola nit a la cambra desordenada del pensament. Els versos que vaig recollir ahir pels carrers de Girona han marxat aquest matí amb el vent, amb el record recent d'una tramuntana esquerpa. Poemes-estel, fets de mots de plàstic transparent, que es barregen, anònims, en un cel tacat de gavians i diumenge.
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada