Dilluns sense aquells 'bon dia' que són cops de puny. Dilluns de música alegre, de repicar de dits sobre la taula, de saltirons i cul inquiet. Potser és que, com els arbres, intuïm aquesta primavera que ens encalça a la sang-saba, i els batecs, d'un vermell més viu, marquen el ritme de l'orquestra que dirigeix el propi univers. Sabor a sonata en flor. I, als ulls, tots els ametllers.
Avui has decidit posar-m'ho més fàcil, no? Polze cap amunt.
ResponEliminaHi ha dies en què tot sembla més senzill. Fins i tot es relaxa la forma d'escriure i es desfan els nusos del pensament :)
ResponElimina