La nit com una pista d'aterratge,
llisa, àtona,
sense estridències,
on tornen -un a un- els aparells
que hem enlairat amb l'embranzida
del primer cafè del matí.
Coloms de paper
amb totes les ales escrites.
Lectura anònima
sobre la tauleta;
el pes dolç a les parpelles.
La darrera paraula arriba,
adormida,
amb l'últim avió.
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada