Recordes quan empenyies un hivern
tan sols amb les paraules.
I celebres de nou el moviment
amb el gest d'un verb
que es conjuga en la veu
d'aquesta llum que ara et parla.
Viure és aquest desig
que crida a la nit del cos
que calla al cel de la boca.
Viure és tots els mapes.
Perquè cal interpretar la set
per saber sadollar-la.
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada