llimar l'excés de gris perquè no se't clavi a dins, ara que la pell se t'estova a cop de temps i de mort que ennuega les ganes de dir primavera. que se m'esgoten els colors amb què pintar aquest enlloc que fa pudor d'exili forçós, aquest no saber-se què ni qui ni on.
que tornin les ganes de.
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada