Contemplar l'immens badall del bosc ara que les hores de sol se'ns escapen de les mans. Dies de foc i ocres, d'aire que juga amb l'olor de fum i de llar que sobtadament invoca capvespres a la memòria. D'humitat i llana al pit, i calfred a la veu de totes les coses. Vànova, peus freds, i una abraçada vermell cor que batega i tremola en clau de trencadís. Carrers d'un gris que espera acollir el darrer sospir de les fulles, llambordes que brillen sota els fanals, i una tardor que s'envola finestra enllà.
Octubre.
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada