Ésser llacs en calma, i tenir la capacitat de treure's la nosa, la pedra de la sabata per llençar-la a la pròpia superfície i trencar la pau de l'aigua. Fer que les ones concèntriques esdevinguin paraules, versos, poemes, paràgrafs.
Escrivim sobre allò que ens torba, sobre allò que ens altera, sobre allò que ens commou.
Per què escriure sobre les coses que ens deixen indiferents, oi?
ResponEliminaSí, XeXu, la indiferència no suggereix gran cosa. De totes maneres, de vegades cridem la inspiració tot amplificant l'efecte de les coses que ens afecten en major o menor mesura.
ResponEliminaAra m'has fet pensar en el concepte de la indiferència com a tema, i si algú l'ha fet servir per escriure quelcom... Investigarem :)