Cruïlles o abismes,
o la possibilitat de transformar el caire viu
en escuma tendra i sorra de platja.
Que la vida et diu arbres,
i que sí, que branca i arrel
que tiba i acull tota la llar del teu cos
però alhora que no, que fulla i vent
que criden blau i verd sense marges
ni ampits on recolzar culpes i recances.
Et van fer gran i ampla,
sense baranes,
però sovint esdevens laberint
per donar aixopluc al minotaure.
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada