síndries

De la promesa d'un estiu, devorar-ne la part dolça i deixar que el desig treni regalims de sol a l'escot dels dies.

Un dia rúfol de tardor, sota un cel de pols i teranyina, que la set de la memòria et faci resseguir lentament els llavis amb la punta de la llengua, i hi trobis amagada una engruna de sucre de llum. 

Així, l'enyor que de sobte t'esclata a la boca.