Un dia rúfol de tardor, sota un cel de pols i teranyina, que la set de la memòria et faci resseguir lentament els llavis amb la punta de la llengua, i hi trobis amagada una engruna de sucre de llum.
Així, l'enyor que de sobte t'esclata a la boca.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada