27.9.17

orgànic

La fusta de la teva veu,
l'heura de les teves mans
com a origen de tots els boscos 
que habiten els meus dies. 

Tu com a llar, aliment, 
matèria primera, 
oxigen.

21.9.17

salaó

Que cada cop costa més mastegar aquesta vida de carn salada i dura. Assaborim i celebrem, doncs, l'àpat en què la fortuna, compassiva, ens ofereix un tast de cel perquè se'ns desfaci a la boca.

12.9.17

fòsfor

La tarda juga a incendiar
el blanc decadent d'un pany de paret.
I tu, maldestra, 
intentes imitar-la sobre el paper 
amb mots que no s'inflamen.
De vegades ets tot de llumins molls;
de vegades, la possibilitat d'un foc 
que viu dins d'una capsa.

La bellesa, sovint esquerpa,
no deixa compartir la llum d'una horabaixa.

4.9.17

fotosíntesi

Aquesta ànsia d'ésser 
que reafirma la idea de cos, 
caos, cau, matèria. 

Ser tija, arbre, fulla, tronc, 
estendre la pell al sol dels dies
i esventar el verd com a bandera 
d'aquesta pàtria petita que som.
Inventar dèries vegetals
de tacte d'herba al paladar,
                                         clorofíl·lies.
Saber-nos rics en saba nova,
contrabandistes de vida
en els límits de la foscor. 

I que sovint no hi hagi prou nit 
per processar tanta llum.
© an ↔ na
Maira Gall