Aquesta ànsia d'ésser
que reafirma la idea de cos,
caos, cau, matèria.
Ser tija, arbre, fulla, tronc,
estendre la pell al sol dels dies
i esventar el verd com a bandera
d'aquesta pàtria petita que som.
Inventar dèries vegetals
de tacte d'herba al paladar,
clorofíl·lies.
Saber-nos rics en saba nova,
contrabandistes de vida
en els límits de la foscor.
I que sovint no hi hagi prou nit
per processar tanta llum.
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada