Dona-li dents a la ràbia
perquè mossegui les paraules
que encara han de ser escrites.
Dona-li mans a la tristor
perquè reculli les engrunes
d'aquella que vas ésser.
Dona-li ulls a l'esperança
perquè pugui sargir
la pena amb fil de color.
Sense dents
sense mans
sense ulls
així, les dones invisibles
quan ningú no ens diu
quan ningú no ens veu
quan ningú no ens vol