Rescatar un vers a la deriva dins d'un mar orfe de blaus, i que esdevingui salvavides quan tot és un continu davallar pel pendent dels dies fins arribar al racó de tacte rúfol on guardes un feix de finals possibles.
A les mans fa niu un hivern sense ales que parla de jardins deserts amb regust de derrota. Inventari de desgana i desficis, verds antics, verbs de moviment artrítics, hores de sol a pes, retalls de cel de vidre, pams de carn tendra, cors de veus de vellut a contrapèl, hectàrees de pell dura habitada per cicatrius i embastes, retrets sense dents. Enmig de naufragis vitals i poemes que t'arrelen a la superfície, et preguntes per què, com i quan vas decidir traduir els silencis a l'idioma de les ortigues.
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada