Menysprear l'amenaça divina,
i mirar enrere perquè ja et saps estàtua de sal.
I evites els dies de pluja sense paraigües,
les llàgrimes sense ensinistrar,
l'excés de saliva en escriure el seu nom,
el desfet de paraules humides.
L'amor, sense protecció, però:
no calen guants.
No hi ha carícies prou líquides.
Amarar-se...calar fins al moll de l'os.
ResponEliminaPreciós.