dir tardor i voler-te terra, molsa i olor de llenya que crema la fusta dels vespres d'aquest octubre esquerp que se'ns escola cos endins malgrat tancar les finestres. dir tardor i voler-te tot mans sargantana per aquesta pell que malda per saber-te els camins que duen a casa. dir tardor i voler-te arbre i veu de branca que em diu que sigui escorça i saba lenta, i set d'arrel que sempre cerca aigua. dir tardor i voler-te. voler-te fins que se m'acabin les paraules.
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada