16.3.09

engrunes


Ells no ho saben, però tots els passos que vaig abandonant als passadissos, a les andanes, als carrers formen part d'un compte enrere secret cap a un indret amagat entre els fulls del calendari. Perquè els dies tenen butxaques on guardar il·lusions petites: unes quantes estrelles i astronautes, el mapa d'un viatge a un planeta imaginari, una festa d'aniversari, un grapat de miratges. I així vaig deixant bocins de mi. Engrunes per tornar a trobar-me quan arriba l'hora d'abaixar les persianes.

12.3.09

quiet, invariable, constant

Recordar exacte un rosa besat de llavis
és provar d'encendre un foc
amb llumins que ja han cremat.
Però queden a la memòria
el mar resplandent des del camí
i l'ombra d'aquell arbre ufanós
on amb tot el cos a la veu vas dir-me
vine.
Lluïa al sol el metall nu de les bicicletes a terra
l'una damunt de l'altra.


Manuel Forcano, Com un persa

Avui la memòria és un parc d'atraccions; els records han pujat als cavallets i no volen parar de donar voltes. L'únic que resta quiet, invariable, constant, és el tacte de foc d'una tarda qualsevol, encesa amb llumins cremats, llavis besats i tota la veu del desig a les mans.

10.3.09

entre els llençols

Descobreixes que es pot trobar a faltar algú tenint-lo ben a prop, entre els llençols. Que l'enyor s'estén com el verí sota la pell, que et nua els sentiments i embolica els fils del desig, deixant la nit feta un garbuix. És llavors quan aprens que es pot acaronar la tebior del seu cos, respectant la pau del seu son. I fer l'amor amb la seva proximitat, en silenci, entre els llençols.

9.3.09

sí, em dóna la gana

No vull renunciar a les estones de sol que em pertoquen per herència. Ni haver de pidolar dies de festa, ni empenyorar les vacances. Perquè tinc dret a respirar tot l'aire lliure que pugui emmagatzemar el meu pit. A agafar tota la vida que em càpiga a les butxaques. A canviar totes les comes de lloc. A riure amb tota l'ànima, si em ve de gust. Si em dóna la gana.

2.3.09

beatus ille


Ja no en sé, d'escriure. Desaprenc articles, accents, sintagmes. La llei de vocals i consonants. El costum de les paraules. Em limito a mirar per les finestres, a abraçar-te per les nits, a llegir veus alienes. A (sobre)viure. Perquè ja no en sé, d'escriure. M'asseuré a l'ampit d'aquest dilluns, a imaginar el color de les metàfores.
© an ↔ na
Maira Gall