Mirar de respirar aire fresc dins d'una tarda de diumenge envasada al buit. I que l'alè roent d'un minut dels teus vint anys se t'escoli dins del pit.
Cor crispeta, cor rosella. Incendis petits al bosc que s'embranca a les costelles.
Davant la perspectiva d'esdevenir pedra, el consol de saber-se encara combustible.
Cap comentari
Publica un comentari a l'entrada