25.8.25

ígnia

Mirar de respirar aire fresc dins d'una tarda de diumenge envasada al buit. I que l'alè roent d'un minut dels teus vint anys se t'escoli dins del pit.

Cor crispeta, cor rosella. Incendis petits al bosc que s'embranca a les costelles.

Davant la perspectiva d'esdevenir pedra, el consol de saber-se encara combustible.

Cap comentari

Publica un comentari a l'entrada

© an ↔ na
Maira Gall