Aquesta nit tinc ganes de sortir de bracet de ningú en concret i que em regali una capsa assortida d’adjectius i pronoms indefinits que no tenen gust a res. Prendre alcohol que s’evapora en sortir de l’ampolla i ballar al ritme d’una música que no sona. Tornar a casa amb una copa de menys de bracet de ningú en concret i fer l’amor de forma inclassificable i incoherent, per despertar sola al dia següent i trobar a la tauleta un número de telèfon que no existeix apuntat en un paper.
Estaves avisada.
ResponEliminaAlguns polítics acceptaran qualsevol invitació que els facis amb una excusa o altra, cap ni un, però, omplirà les teves expectatives. El mateix que t'ha promés realitzar certs desitjos, després es tirarà enrere. Tots et deixaran el cos ple de números de telèfon que, encara que existeixin, no et conduiran enlloc.
Ningú no es farà responsable de la teva nit.
Sí, sí... ara que torno a llegir allò que he escrit, aquest home que oculta el seu rostre sota una bossa de paper podria ser ben bé un polític (ho he fet inconscientment, que consti!!!)
ResponEliminaSegur que és un polític, el conec. Et diria el nom si no fos que t'espantaries. Estàs jugant amb foc... Saben qui ets.
ResponEliminaAi, pere, no m'espantis...
ResponEliminaNo continuaré perquè és de nit i..., però...
ResponEliminaQuina por que em fa aquest "però"... :)
ResponEliminam'encanta aquesta poca concreció que descrius... així no hem de triar i som igual de feliços!
ResponEliminam'encaaaaaaaaaanta!! crec q tots algun dia em volgut el q descrius tu simplement que nungu en concret ens abraçi, ens fagi l'amor o ens agafi del bracet. Jo tb tinc escrit curtet sobre aixó.
ResponEliminaMuakis i felicitats pel nou blog.