26.10.06

mosques

Observa, amb una mena de tristor indefinida, la mosca grossa, negra i verda, tonta. Que molesta amb la seva bonior, tot xocant insistentment contra el vidre de la finestra. Potser perquè li recorda a ella mateixa. Perquè encara hi ha matins que es desperta amb ganes de canviar el món. I se sent com la mosca grossa, negra i verda, tonta. Que creu, il·lusa, que algun dia podrà trencar el vidre i travessar la finestra.

4 comentaris

  1. Buuuff, bitxo...
    Espera't que vinc i obro una finestra, o la porta, perque entri una alenada d'aire fresc, la mosca grossa, negra i verda, tonta marxi i tu puguis escampar les boires...
    Un petonet

    ResponElimina
  2. va no potser, no potser! Jo aquest matí, justament a les 7 del matí, estava matant una mosca que no em deixava estudiar... No potser aquestes casualitats són massa grans!

    (¬¬ començo a pensar que la inspiració te la regalen perquè és acollonant...)

    ResponElimina
  3. Aquests dies Girona està invaida de mosques... les del cartell de fires, però venen embolcallades de color fúcsia.

    ResponElimina
  4. Sí, i si per algun toc de sort poden entrar i travessar la finestra, tot just els satisfà una mica de merda..

    ResponElimina

© an ↔ na
Maira Gall