Fa una trena imaginària amb uns cabells que ja no són llargs ni fins. Ara, blancs i rebels, s’enreden i es cargolen en el pas del temps i no pas entre els seus dits.
pere, segurament els bessons ja fa temps que van marxar de casa... però tornen de tant en tant a veure a la seva mare. Això és el que farien uns bons fills.
Jordi, un altre per a tu (m'ha encantat la darrera frase de "Hache")
M'he espantat de debò quan he llegit el teu darrer post a blocat (feia temps que no hi entrava). Pensava que ens abandonaves. He respirat alleugerit quan he vist que et podíem continuar llegint aquí. Ufff.
Ostres, també és casualitat: acabo de veure per enèssima vegada la Rapunzel... versió Barbie, i suposo que això ha fet els teus versos encara més frapants.
que bonic i que terrible!
ResponElimina(i la teva Rapunzel, on té els dos bessons en aquests anys de vellesa i potser desesperació)
... un petó
ResponEliminapere, segurament els bessons ja fa temps que van marxar de casa... però tornen de tant en tant a veure a la seva mare. Això és el que farien uns bons fills.
ResponEliminaJordi, un altre per a tu (m'ha encantat la darrera frase de "Hache")
M'he espantat de debò quan he llegit el teu darrer post a blocat (feia temps que no hi entrava). Pensava que ens abandonaves. He respirat alleugerit quan he vist que et podíem continuar llegint aquí. Ufff.
ResponEliminaOstres, també és casualitat: acabo de veure per enèssima vegada la Rapunzel... versió Barbie, i suposo que això ha fet els teus versos encara més frapants.
ResponEliminaUna abraçada
El pas del temps, tot ho enreda...
ResponElimina... o ho desenreda.
..Cabdell d'imatges,
ResponEliminasensacions,
colors,
vida...
l'inexorable pas del temps... no perdona ni als cabells!
ResponEliminabenvinguda a blogger.