Mientras se columpia en un rayo de sol, cierra los ojos y siente el vértigo de su imaginación. La adrenalina de sus palabras. La velocidad de sus pensamientos.Mientras se columpia en un rayo de sol, nota como fluye la sangre por su cuerpo celeste. Como su reloj biológico acumula horas de chocolate que se derriten con el paso del tiempo, endulzando la piel de sus sueños.
Mientras se columpia en un rayo de sol, mira de reojo una nube del pasado que se acerca peligrosamente a su presente. Amenaza lluvia. Los columpios desaparecen. Se acabó la hora del patio. Vuelve a la vida real. Vuelve.
Saps què pasa amb els núvols? Que sempre acaben desapareixent i torna el sol. I just en el moment de reaparèixer el sol dibuixa un arc de sant martí.
ResponEliminaa mi em passa el mateix que a tu, bitxo... no em canso mai de llegir-te! m'encanta:)
ResponEliminabesets!
La pluja refresca l'ambient, revitalitza els colors d'alló que ens envolta.
ResponEliminaCom diu en pere un cop pasada la pluja, tornarà a sortir el sol...
I tot semblarà un xic més nou...
Els núvols no són tant dolents, molts cops donen aigua i l'aigua és vida. Com els nens jugant al pati, són feliços i no es fixen en el temps.
ResponElimina