dónde están las llaves

T'oblidaré de la mateixa manera com es perden unes claus, sense preveure-ho i en el moment més inesperat. Em cauràs de la butxaca del pensament, o et deixaré abandonat sobre el taulell d'un forn qualsevol després d'haver fet cua per comprar el pa. I no podré fer memòria de quina porta obries, o si tancaves un calaix. T'oblidaré així, en un tres i no res, pim-pam. Quan la vida em digui que ja sóc massa gran, massa vella per continuar-te recordant.

Comentaris

  1. Molt, molt gran aquest post. Com ho has clavat. Vaja, no diríem que és l'alegria feta paraules, és clar, ja ho sabem. Però tenint en compte que és un escrit que m'agradaria haver sabut escriure jo, m'ha agradat molt. Me l'apunto a la llista de posts mítics. Algun dia els trauré a passejar. Avui aquest post em fa una empenteta més.

    ResponElimina
  2. M'agrada molt el teu blog! Et segueixo!

    Passa't pel meu si vols! Gràcies!

    http://vertidodepalabras.blogspot.com/

    ResponElimina
  3. Moltes gràcies, XeXu. M'alegro que t'agradi malgrat el punt de tristesa :)

    viatger, el dubte ja no es deixa abraçar per culpa de les certeses. Mmmm... viena, fogassa. visca el pa :)

    Alena, benvinguda! :)

    ResponElimina
  4. Que trist... però que encertat...
    Boníssim

    ResponElimina
  5. no abaixis mai la guàrdia (ni quan siguis àvia)...

    res de pim-pam ni pum.

    matarile ,rile,ron, xim-pom!

    (recorda-ho: no abaixis la guàrdia!!)

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars