Ja són aquí les nits de fred que s’amaga sota el matalàs o entre els llençols. De llits massa amples per a un sol cos. De peus gelats que no troben consol en la tebior d’una altra pell. D’escalfor de bossa d’aigua calenta. De coixins que et parlen a cau d’orella i que et canten cançons de bressol per no sentir el soroll de l’absència.Ja són aquí les nits de fred i d’insomni. D’ulls oberts que debanen el fil d’unes hores de llum somorta al compàs del rellotge per teixir una flassada d’abraçades de llana dolça i calenta.
M'agrada dormir sola...perque els meus braços ja no el busquen...i perque se que un dia que algu tornara a escalfar l'altre part del llit...
ResponEliminaVoldria portar-te a un lloc on, tanquessis els ulls i tot s’il•luminés amb brunzir de besades i murmuris de mel.
ResponEliminaOn, malgrat la solitud de les hores més fredes, sempre poguéssim trobar una cançó que brollés suament, amb colors de capvespres d’estiu.
Un lloc on, quan ens abracéssim amagant-nos sota els llençols, avergonyits de la companyia de la soledat, sempre poguéssim trobar-nos amarats per la llum, màgica, d’aquelles cuques de la nostra infantesa.
Segurament no t’ha servit de res, però bitxo, el que si voldria fer-te arribar de cor és un petó. Dolç i petit.
un post molt intens però amb certa tristor :(.
ResponEliminaAvui el meu post era per a tu, bitxo, amb dibuix inclòs de Linus i la flassada, però més tard he sabut que em tocava acompanyar la Hanna.
ResponEliminaJa saps -t'ho asseguro- que arribaran les abraçades de llana dolça i calenta :-)
:P a mi m'acompanyen els teus escrits... I ocupen molt eh!
ResponElimina(però lo dels peus... Crec que és biològic... sinó no ho entec)
Jo també dormo sol... però com a l'abril plank, no vaig a dormir sense la teva lectura ;).
ResponEliminaEn quant als peus... si hom està sol, el millor són mitjons de llana fets per la iaia!
aix, els peus... només pensar-hi ja m'agafa fred i insomni de cop! haurem d'emprar mitjons de la iaia del jordi, jeje!
ResponEliminabesets, bitxo!! i somriures! i fins molt aviats!
Per cert, perdona l'indiscreció, però el dibuix és teu??
ResponEliminaÉs molt tendre i expressiu...
Petons :)
Ai! Ara que et llegeixo me'n recordo que he de posar-me el nórdic al llit si no vull congelar-me aquesta nit!!!
ResponEliminaNo, barbollaire. Ja m'agradaria dibuixar així :)
ResponEliminaja dibuixes així...
ResponEliminasols que ho fas amb paraules... ;)