* Trobar la peça del trencaclosques que falta i escriure un final feliç.
* Menjar la cirera del pastís i creure que, per un instant, el món és dolç i vermell.
* Ficar-se la tarda de diumenge a la butxaca i celebrar la victòria de la batalla contra la tristor.
* Tocar amb els dits les notes d’un ritme que t’atrapa i sentir el seu tacte màgic.
* Resoldre la incògnita de l’equació del desig i elevar el resultat fins a l’infinit.
* Deixar que la imaginació vessi dels límits d’un llit i inventar-te amb cada bes.
* Vestir un cos nu amb paraules i despullar somnis de paper.
Penja desitjos i records amb xinxetes de colors en un tauler de suro col·locat a l’aparador de la seva botiga. Ven a preu de saldo els moments perfectes que va inventar per a ell, ara que ja s’ha acabat l’amor.
Liquidació per canvi d’orientació.
Bitxo...
ResponEliminaM'enamora la teva escriptura, sempre plena de colors, sensacions, caricies, dolcessa...
Que afortunat serà aquell a qui estimis, poder compartir amb tu totes aquestes delicatessen pels sentits...
Vaig a buscar un "tunel del temps" per rejuvenir-me, a veure: 10 o 12 anys i surto a trobar-te (no m'agrada buscar...)
Petó, nina. :)
Jo compro...!!!!!!!!!!!!!!!!!!! Per cert, un ocellet ja m'ha dit per on cau la botiga... ;-)
ResponEliminaI fer un altre trenclacoscles quan convingui, si es dóna el cas.
ResponEliminaEl món és sempre dolç i vermell per un instant. De vegades cal allargar els instants.
Ah, les tardas de diumenge: em rendeixo.
Continuo mirant el suro :-)
Llàstima que els instants d'un roig encès siguin només això, instants. Però hem d'anar pel següent, no?
ResponElimina