Precisament Balbec parla d'això en aquest post. i la conclusió no en podia ser d'altra.
I ho comparteixo plenament. Només, potser, distingir entre allò que fas públic i el que guardes a la llibreta durant temps i temps... potser per sempre més.
I si hom no té gaire a dir també és un plaer, i potser també una necessitat o una servitud. Tampoc no és que importi gaire el percentatge ni la consideració dels altres. A la fi, per exemple, quan Ferrater deia: "Rosa Laveroni, que escribe bien pero no tiene gran cosa que decir, y Vinyoli, que acaso tenga algo que decir pero no sabe escribir...", no feia més que expresar una opinió totalment disutible pels lectors de Laveroni i Vinyoli. Què és escriure bé i que és tenir alguna cosa a dir? Discussió interminable.
Precisament Balbec parla d'això en aquest post. i la conclusió no en podia ser d'altra.
ResponEliminaI ho comparteixo plenament. Només, potser, distingir entre allò que fas públic i el que guardes a la llibreta durant temps i temps... potser per sempre més.
I si hom no té gaire a dir també és un plaer, i potser també una necessitat o una servitud. Tampoc no és que importi gaire el percentatge ni la consideració dels altres. A la fi, per exemple, quan Ferrater deia:
ResponElimina"Rosa Laveroni, que escribe bien pero no tiene gran cosa que decir, y Vinyoli, que acaso tenga algo que decir pero no sabe escribir...", no feia més que expresar una opinió totalment disutible pels lectors de Laveroni i Vinyoli.
Què és escriure bé i que és tenir alguna cosa a dir?
Discussió interminable.