Diumenge passat el meu fill va començar la seva pròpia col·lecció de paraules. Ja en té unes quantes, escrites en petits papers que vaig trobant pels racons de casa. Deuen ser paraules màgiques perquè cada cop que me'n trobo una, damunt del sofà o sota la taula, desapareixen les cabòries i només tinc ganes de somriure.
no m'extranya...
ResponEliminaOh, que tendre... jo, quan sigui mare, em sembla que m'emocionaré amb aquestes coses...
ResponEliminaI tant que ho son, de màgiques!
ResponEliminaI quan acompanyen les paraules amb un dibuix... No ho dubtis!!!
És un encanteri contra els dies grisos i boirosos...
Però vigila..Son molt poderosos...
De vegades no pots evitar que s'escapi alguna llàgrima i tot...(òbviament de felicitat, tendresa, amor...)
Un petó amarat de esguards i somriures d'infats.
:)