M’endinso en tu i sento el frec de la pell de les paraules. L’olor dels sentiments. Com es dilaten les pupil·les dels sentits. Com s’accelera el pols de la ment.
I la tarda del meu cos esdevé antull de prosa de l’instint. De poesia de pensament vertical.
Està bé això de "prosa de l'instint". Ben trobat :)
ResponEliminaDe cap a peus.
ResponElimina:-)
Preciós!!!
ResponEliminaDe debó! És tan visual i sensual, què no puc parar de rellegir-ho...
De gran m'agradaria saber escriure com tu... ;-)
Gràcies, per aquesta nova joia...
Petó. :)
T'havia perdut la pista...amb el canvi de blog.
ResponEliminaPerò amb un sol post ja he vist que segueixes escrivint tan bé com sempre..
ptons!
Sona molt eròtic. M'agrada.
ResponEliminaincreïble!!! com sempre :)
ResponEliminaFascinant... De veritat. :)
ResponElimina"la tarda del meu cos esdevé antull de prosa de l’instint"
ResponEliminaDramàtic, no? Té molta força.
Felicitats pels teus dos anys d'escrits amb què ens estàs obsequiant. Que sigui per molts anys.
Hi ha alguna cosa que es remou quan et llegeixo...
ResponEliminaM'encanta.
bitxo... és que no sé què dir-te... és tant simplement tremendo, que m'esgarrifes els sentiments!!!!
ResponEliminaGràcies a tots... (anònims inclosos) :)
ResponElimina