(sóc un palíndrom)
L’amor ens esperava amagat entre les bambolines d’un teatre de titelles.
Tu, Romeu. Jo, Julieta.
I la mort ens va trobar al final de la darrera escena.
I si agafo la maleta i marxem de viatge? Però la facturem, ok? Per anar més còmodes!petó
I així per sempre...És posible que no tornem a coincidir en cap més obra plegats...Per tant, si els records son bons, ja els anirem fent servir quan hi hagi menester.Si no... Flors seques que es llencen a les deixalles.
és trist.
Com deu ser viure dins una maleta?
Bitxo, ves al meu blog.Vols un cafè?
I si agafo la maleta i marxem de viatge? Però la facturem, ok? Per anar més còmodes!
ResponEliminapetó
I així per sempre...
ResponEliminaÉs posible que no tornem a coincidir en cap més obra plegats...
Per tant, si els records son bons, ja els anirem fent servir quan hi hagi menester.
Si no... Flors seques que es llencen a les deixalles.
és trist.
ResponEliminaCom deu ser viure dins una maleta?
ResponEliminaBitxo, ves al meu blog.
ResponEliminaVols un cafè?