A casa, reciclem sentiments i estats d’ànim. Els petons ja fets van al contenidor groc, juntament amb somriures brillants de llauna i carícies de plàstic; els moments de fragilitat, al del vidre; els avions de paper on viatgen les mirades, els silencis i les paraules, al de color blau. I la resta –la felicitat, els neguits, les inquietuds, l’amor... i totes les abraçades- la deixem al cubell del material orgànic per fer-ne compost i així adobar les plantes de la terrassa, que reguem amb les nostres llàgrimes, per més endavant poder collir un ram de flors plenes d’esperança.
M'has agafat com el dia... Ni sol, ni pluja, ni res... I m'has fet saltar les llagrimes.
ResponEliminaEi, diria que en català els petons més que donar-se, es fan. Petons fets, doncs. És que som més artesanals, hahaha! Bésame, bésame muuUUUuuuxo...:)
ResponEliminaKING KOOL, reina
És veritaaaaat! Ja ho he canviat. Gràcies, anònim eufòric :)
ResponEliminaReciclar...perque res es desaprifiti...i perque els petons, les caricies, les mirades...no acabin perdudes en el fons d'un cubell d'escombraries.
ResponEliminabitxo Gràcies... De tot cor, per l'obsequi.
ResponEliminaUn petó. :)
Aquesta mena de reciclatge em sembla una molt bona idea i se me n'acudeixen unes quantes aplicacions no tan domèstiques. Petonet de colors.
ResponEliminaOh, vaja, l'Albert se m'ha adelantat, perquè jo t'anava a fer un petó de cada color perquè els poguessis reciclar tots!
ResponEliminaSi fes ambientals proposaria pel projecte final una planta de reciclatge partint de la teva idea..., segur que llavors hi hauria més gent feliç pel món :)
ResponEliminaBon dia!
Gràcies pels petons. Ja sabeu, al contenidor groc :)
ResponEliminaAbril, són maques les utopies, oi? (encara que no et deixi comentaris al blog, sempre passo a veure't) :)